La hipocresia al voltant de la xarxa social X: Crítics i usuaris alhora.

La xarxa social X (abans coneguda com a Twitter) s'ha convertit en un espai polaritzador des que Elon Musk va prendre les regnes. Les crítiques cap a la seva gestió, les noves polítiques i les controvèrsies generades són constants. Tanmateix, resulta paradoxal que moltes persones, partits polítics i institucions que carreguen públicament contra X continuïn utilitzant aquesta plataforma com a canal principal de comunicació. Aquesta hipocresia no només revela contradiccions, sinó que també genera preguntes sobre la coherència i l'estratègia comunicativa d'aquests actors.

Un cas clar d’aquesta incoherència són alguns partits polítics que critiquen obertament les polítiques de X, però que no dubten a pagar per obtenir la verificació. Aquest segell blau, que abans era símbol d'autenticitat, ara s'ha convertit en un servei de pagament. La seva adquisició implica no només una despesa econòmica, sinó també una acceptació implícita de les noves regles imposades per Musk. Aleshores, per què aquests mateixos partits que denuncien la manca d'ètica o l'opacitat de la plataforma continuen invertint-hi?

L'explicació més evident és la por a quedar fora del discurs públic. X continua sent un espai de gran influència en el debat polític i mediàtic. Però això no excusa la falta de coherència: si una organització considera que la xarxa social és tòxica o contrària als seus valors, no hauria de buscar alternatives més alineades amb la seva ètica?

A escala individual, molts usuaris són crítics Musk ( i això és bo, ja que des de la crítica es pot construir millor) amb les decisions de, des de la reinstauració de comptes polèmics fins a la monetització agressiva de la plataforma. Tot i això, aquestes mateixes persones continuen publicant-hi, construint-hi audiències i depenent d'aquesta xarxa per amplificar els seus missatges.

Aquest comportament és simptomàtic d’una relació d’amor-odi: X proporciona una gran visibilitat, però alhora genera rebuig per la seva gestió i cultura. Aquest doble joc planteja una reflexió: és legítim criticar una plataforma mentre se’n treu profit constantment? Potser és hora que aquestes veus busquin canals alternatius més coherents amb els seus valors.

X, un espai privat on ningú està obligat a ser-hi

Cal recordar un fet clau: X és un espai privat. Ningú està obligat a tenir-hi presència, ni a publicar-hi res.

La idea que "s’hi ha de ser perquè tothom hi és" és un reflex de la dependència que hem desenvolupat envers aquesta xarxa. Però hi ha vida fora de X. La llibertat d'expressió no significa tenir dret a una plataforma específica; significa tenir l'opció de comunicar-se sense imposicions. Per tant, si una persona o organització no està d’acord amb les normes de joc de X, pot –i probablement hauria de– buscar altres opcions.

Un altre punt que considero que és preocupant és la manera com ja s’interpreta X com si fos l'únic mitjà de comunicació. Publicar anuncis o comunicats exclusivament a X pressuposa que tothom té un compte en aquesta xarxa i segueix els seus perfils. Però aquesta visió és limitadora i excloent.

Les institucions han d'assegurar que la informació pública arribi a tota la ciutadania, independentment de quina xarxa social utilitzi. Si continuen prioritzant X com a únic canal, estan desatendant un principi bàsic: la inclusivitat en la comunicació pública.

Una crida a la coherència

Aquells que critiquen X i, alhora, la utilitzen, haurien de replantejar-se la seva estratègia de comunicació. Això no implica un boicot immediat, però sí un exercici d’autocrítica. Si realment creuen que X no està a l’altura dels valors que defensen, per què continuar alimentant la seva rellevància?

En un món digital ple d’alternatives, la coherència no només és una qüestió d’ètica, sinó també d’efectivitat comunicativa. En última instància, els missatges més poderosos són aquells que ressonen amb autenticitat. I això comença per practicar allò que es predica.

Totes les decisions tenen aspectes positius i negatius. La societat sovint no està preparada per ser plenament coherent amb les seves accions, sigui abandonant completament X o mantenint-s’hi malgrat les crítiques.

Aquest dilema reflecteix la complexitat d’un món digital on l’ètica i la necessitat de visibilitat sovint entren en conflicte. Al final, la coherència és un repte que cadascú ha d’afrontar segons les seves prioritats i valors.