La IA a les aules: una revolució educativa o un desastre en potència?

La intel·ligència artificial fa temps que forma part de les nostres vides i també del context educatiu. El debat social sobre el seu impacte va experimentar un punt d'inflexió el 2020 amb el llançament de la famosa eina ChatGPT i la seva versió oberta GPT3.5.

Aquesta eina va aconseguir més de 100 milions d'usuaris en 60 dies, i des d'aleshores la preocupació per l'impacte de la IA generativa, especialment en l'educació ha anat en augment.

La dificultat per detectar continguts generats per IA ha posat en dubte els mètodes tradicionals d'avaluació i ha reobert debats sobre el plagi acadèmic. L'auge de la IA no es limita als desafiaments acadèmics, sinó que també obre noves possibilitats per al disseny de recursos educatius i planteja dilemes ètics com la gestió de dades personals i els drets d'autoria.

Com s'està utilitzant la IA a les aules?

Estudis recents mostren que les eines d'IA generativa es fan servir per prendre apunts, redactar tasques, planificar lliçons i fomentar la creativitat. Tot i que els estudiants en fan un major ús, també s'ha detectat un interès creixent entre el professorat per crear materials didàctics.

Segons un estudi de GAD3, el 82% dels estudiants, el 73% del professorat i el 69% de les famílies han utilitzat alguna eina de IA.

Els chatbots, com ChatGPT, són els més populars, seguits pels assistents virtuals com Siri o Alexa. Aquests models de llenguatge prioritzen la fluïdesa sobre la precisió, fet que dificulta la verificació de la informació.

Els estudiants valoren positivament eines com ChatGPT per millorar la productivitat i estimular la creativitat, però també expressen preocupacions sobre el seu ús ètic en tasques acadèmiques.

Beneficis i riscos de la IA generativa

Els estudis indiquen que l'ús de models de llenguatge pot beneficiar els estudiants si s'utilitzen com a tutors personals per a la discussió i el raonament . En canvi, una dependència excessiva pot perjudicar el seu aprenentatge. També hi ha estudis que apunten que aquestes eines poden millorar la fluïdesa i la diversitat de les idees, però poden limitar el desenvolupament del pensament propi si no es fan servir de manera reflexiva.

Baiddo i Owusu han identificat diversos riscos de la IA generativa en educació:

• Manca d'interacció humana: No pot substituir la connexió personal amb el docent.

• Dependència de dades: La qualitat de les respostes depèn de les dades utilitzades.

• Enteniment limitat: Funciona amb patrons estadístics i no amb comprensió real.

• Problemes de privacitat: Preocupacions sobre la seguretat de les dades i la privacitat.

• Biaixos en les dades: Si les dades d'entrenament contenen biaixos, aquests es reflecteixen en les respostes.

Un altre risc que s'ha identificat és que els estudiants que han tingut accés a IA generativa poden experimentar una disminució del rendiment quan deixen d'utilitzar-la sense supervisió ni acompanyament en la seva utilització.

Enfocaments pedagògics i recomanacions institucionals

La integració de la IA generativa a l'educació no ha transformat encara les metodologies d'aprenentatge, sinó que s'ha utilitzat per reforçar processos ja existents.

Perquè la IA esdevingui una eina realment innovadora, cal una aproximació didàctica que fomenti l'aprenentatge creatiu i basat en projectes.

Diverses institucions han publicat informes i guies per regular la implementació de la IA en l'educació:

• Informe del Consens de Beijing (UNESCO, 2019): Principis ètics per a la IA en educació.

• Guia per a l'ús de la IA generativa en educació i recerca (UNESCO, 2023): Recomanacions sobre privacitat i regulació.

• Informe de EDUTEC (2024): Informe sobre IA i educació.

• Informe de la Fundació Bofill (2024): Consideracions ètiques i polítiques per a l'adopció de la IA en educació.

Aquestes recomanacions ajuden a definir un marc general per a la implementació de la IA en les aules, però encara manca una planificació clara per transformar realment els enfocaments pedagògics.

L'impacte real de la IA generativa a l'educació depèn de les decisions didàctiques i organitzatives que es prenguin en la seva implementació.

S'assenyalen tres principals amenaces:

• La dificultat d'avaluar l'aprenentatge

• La manca de precisió de la informació

• El risc de limitar el desenvolupament de competències fonamentals.

És essencial que les institucions educatives no només valorin els beneficis i riscos de la IA, sinó que també estableixin estratègies didàctiques que en maximitzin el potencial pedagògic i fomentin un ús responsable i ètic.

Aprofundir en el pensament computacional i integrar equips multidisciplinaris en la presa de decisions serà clau per garantir una educació adaptada als reptes del segle XXI.